Poesia

A continuació publico a títol pòstum els poemes del meu pare, JOAQUIM ARNAL, com a mostra i homenatge de la meva gratitud por tot el seu amor.

 

PRIMAVERA

A cavall del  vent es gronxen els somnis

 

a cavall del vent hi vola l’amor

 

la llum matinera s’avila de joia

 

i assaja una dansa al voltant d’un gran foc…

 

és la primavera que truca a la porta

 

i els corts es desperten cantant un nou goig…

 

els arbres somriuen, la foscor ja és morta…

 

què és bella la vida quan neix poc a poc!

CARTA D'AMOR

M’he preguntat moltes vegades que és
amor…

és quelcom més que quatre lletres?

és un sospir que surt del cor?

és el llenguatge dels poetes?

és un batec de vida o mort?

L’amor és quelcom més que una paraula,

és donar a tots bocins de vida

I repartir-lo com el pa a la taula

Donant tot el que som i sense mida

A canvi de no res, i en l’agonia

Somriure dolçament sense recances

I en hores de dolor pensar en els altres

Tot donant sempre per ells pau i alegria